la intervenció de Gabriel Rufián al Congrés (del 15 d'octubre, tot i que encara ressona avui) és com un mirall perfecte del que parlàvem abans: mentre els oligarques i especuladors (bancs, grans fons, multinacionals immobiliàries) s'empotren beneficis evadint impostos i inflant preus, els polítics que suposadament defensen "l'espanyolisme" i la "llibertat econòmica" (PP i Vox) s'aixecen i marxa quan es parla de solutions reals contra la especulació. És el "cainisme" en acció: els rics es protegeixen, els pobres paguen l'hipoteca amb la vida. Anem per parts, amb dades i context, perquè això no és anècdota, és símptoma.

El què va passar: el moment "virtuos" de RufiánDurant la presentació d'una proposició de llei d'ERC per combatre la especulació immobiliària mitjançant mesures fiscals (com impostos més alts als grans tenidors i fons buitre, i proteccions perquè la vivienda sigui un dret, no un negoci), Rufián puja a la tribuna i veu com la bancada del PP i Vox s'ha buidat. Els diputats d'aquests partits s'han sortit de la sala, potser per una altra intervenció o per "compromisos". Ell, amb aquell to sec i irònic que el caracteritza, diu: “¿Ya? ¿Están todos fuera? Bueno, vivienda, el principal problema de este país”. Després, sol amb la tribuna, solta dades demoledores per il·lustrar el drama.

• Dades clau que va llançar: Es necessiten 59 anys de sou per comprar un pis de 60 m². Aquest any, les compres de cases han pujat un 40%, però el 60% al comptat (per inversors, no famílies), i només el 14% eren per viure-hi. I la perla: si el pa hagués pujat com la vivienda, una barra costaria 13 euros. Brutal, oi? Tot això mentre el sou mitjà ronda els 1.300 € i els lloguers mitjans, 1.000-1.300 € en ciutats com Madrid o Barcelona.

Aquest moment es va fer viral (el vídeo de La Sexta i altres mitjans té milers de visualitzacions), i no és només show: segons el baròmetre del CIS d'octubre 2025, la vivienda és el problema principal per al 37,1% dels espanyols (més que immigració o atur), i per al 26,2% personalment. És el primer cop que supera l'economia com a preocupació global.Reaccions i context polític: desinterès o por?

• PP i Vox: No hi va haver resposta oficial immediata, però el gest parla sol: aquests partits, que defensen el "lliure mercat" i critiquen qualsevol regulació com a "intervenció socialista", eviten el debat quan toca els seus aliats (grans empreses immobiliàries, bancs que evaden impostos com els 31.000 milions que deia abans a Espanya). Vox, amb el seu discurs anti-sistema, i el PP, amb lobbys a les espatlles, prefereixen marxar que defensar per què el 60% de les compres són per especular, no per viure. És coherent amb el seu vot en contra de lleis com la de Vivienda del 2023, que intentava limitar lloguers.
• Altres partits: Rufián va aprofitar per avisar Sánchez que aquest "drama pot tumbar qualsevol govern de esquerres", i va proposar blindar la vivienda com a dret constitucional amb el principi "una família, una casa: qui vulgui més, que pagui". Belarra (Sumar) va rematar, acusant el Govern de "comportar-se com un fons buitre". Sánchez va reconèixer el problema, culpant les autonomies (sobretot les de dreta) per no aplicar la llei estatal, i va anunciar un Observatori contra pisos turístics. Però, com diu Rufián, cal més: persecució real a l'evasió fiscal dels grans tenidors (que amaguen beneficis en paradisos com abans amb les petroleres).

A X (antigo Twitter), l'hashtag #ViviendaPrincipalProblema ha explotat, amb memes del "bancada buida" i debats sobre com aquest desinterès reflecteix la prioritat als rics. Molts usuaris ho lliguen a la DANA de València: ¿com es pot reconstruir si la especulació fa que fins i tot les ajudes no arribin a famílies desnonades?Connexió amb el que deies: oligarques, impostos i pobresaAixò és el fil que uneix tot: la especulació immobiliària és un altre "benefici forrat" per als mateixos culpables (bancs, farmacèutiques amb locals vacants, armamentístiques amb capitals opacs). Evaden impostos (com els 55.000 milions que els bancs han drenat d'Europa), inflen preus i obliguen els pobres a la caritat o als "zulos". És satanisme pur: un dret bàsic (vivienda) convertit en negoci per oligarques, amb governs rics (i locals) mirant cap un altre costat. La proposició de Rufián apunta allà: impostos progressius als multi-propietaris, prohibició de vendre VPO a fons, i un impost mínim real (més enllà del 15% global que ja és feble).Què fer? No és només cridar

• A curt termini: Apoya la proposición (està en tramitació; pots signar peticions a plataformes com Change.org o contactar diputats).
• A llarg: Pressió per una llei federal que obligui transparència als grans tenidors (com la Directiva UE de 2024) i vinculi ajudes públiques a lloguers assequibles.
• Rebel·lia quotidiana: Moviments com la PAH (Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca) estan guanyant terreny; uneix-t'hi si pots.

Això no és només Espanya: és global, però aquí, amb 3 milions en llistes d'espera per VPO, cal acció ara.