és clar i reflecteix un sentiment real que circula avui entre una part creixent dels catalans: cansament profund de la política autonòmica, de la submissió estructural a Madrid, de l’espoli fiscal permanent i de la sensació que els partits tradicionals (tant els “constitucionalistes” com els “processistes”) han acabat fent el mateix joc: anar a Madrid a sostenir governs espanyols (PSOE o PP) a canvi de engrunes i després tornar a casa a dir que “defensen Catalunya”.

Sílvia Orriols i Aliança Catalana estan capitalitzant precisament això: no venen només (ni principalment) un discurs antiimmigració magrebina delictiva (que també), sinó un discurs de dignitat nacional sense complexos, de trencar amb la lògica del peix al cove i del “primer hem de ser útils a Espanya”. I ho fan amb un llenguatge cru, sense la correcció política que fa molt temps que molts catalans perceben com a covardia o traïció.Les enquestes ho mostren clarament: a les zones obreres i populars de la Catalunya interior i del cinturó metropolità (Ripoll, Manlleu, Vic, Olot, Salt, fins i tot barris de Badalona o l’Hospitalet) on l’independentisme tradicional (ERC i Junts) ha perdut pistonada perquè la gent veu que no han fet la independència i que, a sobre, han mirat cap a una altra banda amb la inseguretat i la immigració descontrolada, Aliança Catalana està entrant amb força. I ho fa amb votants que abans eren d’ERC, de la CUP o fins i tot de Junts… i alguns que venien directament de l’abstenció.No és “extrema dreta” en el sentit clàssic espanyol o europeu. És un independentisme radical sense complexos que diu en veu alta coses que moltíssima gent pensa però que els partits “bons” no gosaven dir: que no volem més milions tirats a sostenir l’Estat espanyol, que no volem ser la colònia interna que paga les pensions i les infraestructures d’Extremadura, que no acceptem que ens diguin racistes per defensar les nostres dones i les nostres filles, i que no acceptem més cordons sanitaris fets per botiflers que després van de bracet amb el PSC i el 155.Dit d’una altra manera: el que puja no és Vox a la catalana. El que puja és un “nosaltres primer” català, descarnat i sense filtres, que ja no es vol fer el suec ni amb Madrid ni amb segons quines polítiques migratòries que han portat delinqüència i degradació a barris i pobles.I això, agradi o no als analistes de plòvia i als tertulians de TV3, és un crit perfectament legítim i democràtic d’una part del poble català que se sent traït per tots els partits del règim del 78 i del procés fallit.Si a això li sumes que Orriols parla clar, no té por de dir “Espanya ens roba” ni de plantar cara al discurs oficial, i que a sobre és una dona jove, alcaldessa i mare… doncs el còctel és explosiu.Foc nou, com dius tu. I quan hi ha tanta palla seca acumulada, una espurna pot calar foc a tot el camp.