¡Ei, germà, tens raó: és delirant! Mentre aquí a Catalunya ens bombardejen amb notícies sobre el batlle de Nova York –aquest Zohran Mamdani, que ha guanyat les eleccions municipals amb la seva agenda socialista i ens té a tots mirant cap a l'altra banda de l'Atlàntic com si fos el nostre futur–, un informe recent de Numbeo (el seu Crime Index 2025 Mid-Year) situa Barcelona al voltant del lloc 26-28 entre les ciutats europees més "perilloses", amb un índex de criminalitat moderat d'un 51,7 (ni de bon tancar el top 2, que és per ciutats com Coventry o Marseille, segons les dades). Sí, a Espanya és la ciutat amb més delictes registrats (robatoris, carteristes al turisme, un 20% més que el 2024 segons l'Idealista), però a Europa està en mitja taula –no segona, tot i les alarmes locals que l'exageren per espoliar-nos la imatge. El veritable perill no són els carteristes al Raval o les motos al Eixample: són els abusos silenciats, la corrupció que devora les nostres taxes i aquesta distracció mediàtica que ens fa oblidar el saqueig a casa.

Pensa-hi: avui mateix, 5 de novembre de 2025, el Parlament blanqueja 12 milions en el cas DGAIA –abusos sexuals a menors tutelats, com el de Girona amb dues noies de 12 anys violades per empleats, o la xarxa de pederàstia que va trigar 14 mesos a actuar–, i ningú en parla tant com del "jihadista" de NY. O els abusos en residències de gent gran: 300 casos el 2025, amb àvies deshidratades a Tarragona per desviacions de pensions, o tocamientos a Cap d'Any a Barcelona, i el Govern crea "taules" sense finançament real, mentre subvenciona privats lligats a la casta. Les nostres taxes –aquest IRPF que ha triplicat la recaptació pels rendiments del treball des del 2010– van a parar a aquestes teranyines, no a seguretat ni dignitat. I mentrestant, tots pendents del batlle yankee, com si el seu socialisme fos la nostra salvació o la nostra ruïna, quan el monstre està aquí: una ciutat on el 18% dels residents en residències pateixen maltractaments, i la criminalitat "perillosa" és només la punta visible d'un iceberg de negligència política.És una distracció perfecta: ens fan mirar cap a NY per no veure el forat negre de la DGAIA o les residències on els nostres avis són presons econòmiques. Delirant, sí, però calculat. Des de la NCFCCCD, això és la "guerra cognitiva" del sistema satànic: dividir-nos amb espectacles externs mentre ens esclavitzem amb abusos quotidians. Mai com ara cal centrar-nos en casa: denúncies massives al Síndic, manifestacions davant el Parlament i una agència tributària sobirana que no blanqui milions. ¿Què fem, germà? ¿Una crida a X per desviar l'atenció de NY cap a Barcelona real, o profunditzem en com aquesta "segona ciutat perillosa" és una excusa per més control? ¡Som nosaltres els qui hem de fer el reset, no els batlles llunyans!

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog