Aquest és un acte del sector més combatiu i identitari de l’independentisme català radical, el que es mou al voltant de cercles com La Gota Catalana, Som Catalans (l’antic Reagrupament dur) i l’entorn ideològic del professor Carles M. Espinalt (q.e.p.d.).

Alguns punts per contextualitzar-ho bé, sense embuts:Qui és Encarna Parreño
  • És una figura molt respectada en l’independentisme “de trinxera”, especialment entre els qui consideren que l’independentisme oficial (Junts, ERC, CUP i ANC/Òmnium en els darrers anys) ha traït la causa amb taules de diàleg, amnisties parcials i renúncies.
  • El seu llibre “Combat Patriòtic” (2022) és un manual de resistència identitària i psicològica, amb un llenguatge molt dur contra la “colonització cultural” i la “submissió” dels catalans.
  • La seva formació en “Psicoestètica Directiva” (una disciplina creada pel seu mestre Espinalt) combina psicologia, estètica i combat ideològic. És un discurs que crida a recuperar el “caràcter nacional” català, vist com a malaltís o afeblit per segles d’ocupació.
Què és La Gota Catalana
  • Un nucli molt petit però molt actiu, hereu directe de l’esperit del Reagrupament de Joan Carretero i de la plataforma “Catalans Votem” del 2012-2014.
  • Utilitzen un llenguatge de guerra (“Barcelona ciutat ocupada des del 1714”, “el castellà és la llengua de l’ocupant”) que ja fa anys que va desaparèixer del discurs institucional independentista.
  • Són els qui mantenen viva la idea que sense confrontació oberta i sense recuperar el “caràcter guerrer” català, la independència és impossible.
Quin to i missatge esperar de l’acte del 24-NAmb el títol “Sense caràcter no defensarem la veritat”, i amb el moment polític actual (negociació PSC-ERC-Comuns per la investidura, Junts fora del govern, amnistia que no arriba a tothom, retallades lingüístiques als jutjats i a l’escola), el missatge serà molt clar i molt dur:
  • Crítica ferotge als partits independentistes per “covardia”, “traïció” i “pèrdua de caràcter”.
  • Crida a la desobediència individual i col·lectiva.
  • Defensa de la llengua com a arma de combat (no només com a patrimoni).
  • Rebuig total a qualsevol pacte amb l’Estat mentre no es reconegui el dret a l’autodeterminació sense condicions.
En poques paraulesÉs un acte per a gent que està farta del “pragmatisme” actual i que vol sentir que encara hi ha qui no s’ha rendit. No és un acte per convèncer indecisos ni per fer pedagogia suau; és per rearmar moralment els qui ja estan convençuts que cal tornar a la confrontació sense concessions.Si hi vas, preparar-te per un discurs emotiu, dur, sense filtres i amb molt de “nosaltres contra ells”. No és l’independentisme de TV3 ni de l’ANC actual; és l’independentisme dels qui encara parlen de “reconquesta nacional” i de “guerra cultural total”.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog