El post de Francesc de Dalmases i Thió (
@francescd
), diputat de Junts per Catalunya, publicat fa unes 9 hores, és un tret directe al cor de les tensions catalanes: una crítica ferotge a la productora La Manchester (de Ricard Ustrell), als mitjans públics i a la "mala fe mercenària" que, segons ell, enverina el debat polític. Amb una imatge adjunta (un screenshot d'un debat televisiu on Ustrell compara la "persecució" a Puigdemont amb la de Franco, etiquetat com "injusta i vomitiva"), Dalmases contraposa dos símbols: el luxe impune del rei emèrit Joan Carles I ("el Borbó") i la dignitat estoica de Jordi Pujol davant un judici que ell veu com venjança franquista. Ha generat 426 likes, 212 reposts i 19 replies en X, amb debats que van des de l'aplaudiment independentista ("Visca Pujol, mort als Borbons!") fins a contraatacs ("Comparar un corrupte amb un dictador? Mala fe és la teva"). Com en posts anteriors seus (com el del 24/11 sobre la "repugnància" al judici de Pujol), Dalmases usa aquest fil per defensar la memòria catalana i atacar el "procés" judicial espanyol. Anem al fons, amb context verificat.El detonant: La "comparació injusta i vomitiva" de La ManchesterFa uns 10 dies (al voltant del 15/11/2025), en el programa El Col·lapse de TV3 (produït per La Manchester, l'empresa d'Ustrell amb seu a Sabadell), es va emetre un segment on Ustrell i convidats comparaven la fugida de Carles Puigdemont a Waterloo amb l'exili de Franco a les illes (o similars), en un debat sobre "persecucions polítiques". Dalmases ho titlla de "vomitiv", argumentant que banalitza la repressió franquista mentre ignora "fracassos" mediàtics pagats amb diners públics. La Manchester, fundada per Ustrell, és un colós en la CCMA: el 2023 va facturar 5,4 milions d'euros en programes com El Matí de Catalunya Ràdio (1,9M€), Planta Baixa (1,6M€) i El Col·lapse (1,6M€), i el 2025 ha fitxat Francesc Cano (excap d'informatius de CRàdio) per expandir-se internacionalment. Crítiques com aquesta no són noves: el 2024, La Manchester va ser condemnada per vulnerar el dret de vaga en una huelga de TV3 (indemnització a CGT), i Wikipedia va acusar Ustrell de manipular la seva pròpia entrada (ell ho va negar, parlant de "delicte contra l'honor"). Per Dalmases, això és "mercenarisme": mitjans públics que, en lloc de liderar, "enfonsen l'audiència" (com diu en un post del 15/11) amb continguts que ataquen el sobiranisme sense autocrítica.El Borbó i el jet privat: Lluxuria vs. justícia?Dalmases clava el punyal en el viatge de Joan Carles I aquest cap de setmana (22-23/11/2025): des d'Abu Dhabi, arriba en jet privat a Barajas (11:30h), almuerza amb la família al Palacio del Pardo (reunió privada per als 50 anys de la Monarquia i el Toisón d'Or a Sofia), i torna "ben peixat" (saci i content) el mateix dia (17:00h), sense pernoctar. Eren uns 60 convidats: Felip VI, Letizia, les infantes, Elena, Cristina, néts i parents grecs. Ambient "distès", amb brindis de Felip alabant Sofia i Joan Carles per la "Transició". Però per Dalmases, és símbol d'impunitat: el rei emèrit, exiliat per escàndols (corrupció, amants, comissions), vola lliurement mentre Puigdemont no pot tornar. És un clàssic del discurs independentista: "ells" (Borbons, jutges) viuen en luxe; "nosaltres" (Pujol, Puigdemont) som perseguits. El viatge, confirmat per mitjans com ABC i Bekia, no va tenir cobertura oficial de la Casa Reial (privat), però ha reavivat debats sobre el seu estatus: per què un jet privat per 6 hores, quan Espanya debaten retallades?Pujol al judici: "Tinc dificultats, però estic a disposició"Ahir (24/11/2025), va començar el macrojudici a l'Audiència Nacional contra la família Pujol: 19 acusats (Jordi, els 7 fills, exdona del gran i 10 empresaris) per blanqueig, associació il·lícita, falsedat i delictes fiscals. La fortuna a Andorra (confessada per Pujol el 2014 com "herència del pare", però investigada com comissions de Convergència) pot portar-lo a 9 anys de presó; el fill gran, a 29. El procés s'allarga fins a abril 2026, amb 250 testimonis (incloent Villarejo i Pino).Dalmases ho veu com "hereus del franquista Tribunal de Orden Público" (TOP, dissolt el 1977, símbol de repressió): l'Audiència, per ell, és continuïsta del règim. I té raó en el drama mèdic: Pujol (95 anys, post-ictus 2022, pneumònia recent) va connectar per videoconferència des de casa (no va anar a la segona sessió avui), amb forenses dividits. Els de l'Estat diuen que "no està en condicions cognitives" ("parla molt, explica poc"); els catalans, que no pot defensar-se autosuficientment. La defensa demanava exoneració, però el tribunal (presidit per Ricardo de Prada) ho rebutja: "Està en condicions de seguir des de casa", i Pujol va dir exactament això: "Tinc algunes dificultats, però estic a disposició del tribunal". Fonts jurídiques ho qualifiquen de "dignitat estoica", però independentistes ho veuen com martiri: "Jutjar un home malalt per venjar-se del catalanisme". Avui (25/11), el judici segueix sense ell connectat fins a la seva declaració (primavera 2026, si no l'exoneen).Aspecte | Joan Carles I | Jordi Pujol |
|---|---|---|
Edat/Salut | 87 anys, exili voluntari per escàndols | 95 anys, deterioro cognitiu, pneumònia recent |
Viatge/Judici | Jet privat per àpat familiar (6h a Espanya) | Videoconferència des de casa per judici de 7 mesos |
Acusacions | Corrupció (investigades, però impune) | Blanqueig (confessat parcialment, 9 anys sol·licitats) |
Resposta | "Ben peixat" (lliure viatge) | "Estic a disposició" (dignitat malgrat tot) |
Context polític | 50 anys Monarquia: celebració | 11 anys confessió: "venjança franquista" |
