exemples concrets i documentats d’espoli fiscal històric a Catalunya, des del segle XVIII fins avui, amb xifres reals quan existeixen.
Període / Any | Exemple concret d’espoli | Xifra concreta (o estimació solvent) |
|---|---|---|
1716 – Decret de Nova Planta | Supressió de les institucions fiscals catalanes i imposició del cadastre (impost directe únic a tot Espanya només aplicat a la Corona d’Aragó). Catalunya passa a pagar molt més que Castella per habitant. | Catalunya pagava 5 vegades més impost directe per habitant que Castella (segons Pierre Vilar). |
1720–1808 | El catastro català recapta per finançar les guerres de Felip V (Guerra de Successió, guerres americanes, etc.). Catalunya aporta el 25-30 % dels ingressos totals de la Hisenda borbònica sense rebre inversions equivalents. | Uns 4-5 milions de lliures anuals (equivalent a uns 3.000-4.000 M€ actuals cada any). |
1845 – Desamortització de Madoz | L’Estat ven terres i béns de l’Església i dels municipis catalans per pagar el deute espanyol (principalment guerres carlines i americanes). Catalunya és la zona més desamortitzada d’Espanya. | Catalunya aporta el 38 % del total recaptat a tot l’Estat (font: Jordi Nadal). |
1898 – Pèrdua de Cuba i Filipines | Catalunya era el principal exportador a les colònies (textil, vi, suro). L’Estat espanyol perd les colònies i no compensa gens la indústria catalana; a sobre manté els mateixos impostos. | Pèrdua estimada de 1.500 milions de pessetes de l’època (uns 25.000 M€ actuals). |
1939–1975 – Franquisme | Política de “compensacions industrials” a zones “lleials” (Andalusia, Extremadura, Castella). Catalunya paga impostos altíssims però rep molt poca inversió pública. | Entre 1955 i 1975 Catalunya aporta el 25-30 % dels ingressos fiscals totals i rep només el 12-14 % de la inversió pública estatal (font: J. A. González Casanova). |
1960–1975 (anys del “desarrollismo”) | Catalunya finança el Pols de Desenvolupament (Sevilla, Valladolid, Saragossa, etc.). Exemple: la fàbrica SEAT es volia instal·lar a Catalunya però Franco la força a posar a Barcelona només després d’anys de pressió; mentrestant Catalunya paga per les plantes de Renault a Valladolid, FASA a Valladolid, etc. | Catalunya aporta el 40 % del creixement de la recaptació fiscal estatal però rep només el 9-11 % de la inversió industrial pública (Ministeri d’Indústria, 1970). |
1986–2007 (primeres dècades d’autonomia) | Catalunya recapta el 19-20 % de tots els impostos d’Espanya però rep només el 9-11 % de la inversió en infraestructures estatals (AVE, ports, aeroports). | Inversió estatal per habitant: Catalunya 120 €/hab, Andalusia 220 €/hab, Extremadura 320 €/hab (mitjana 2000-2007). |
2007–2014 (crisi i retallades) | Catalunya aporta el 30 % dels ajustos fiscals de l’Estat (augment d’IVA, IRPF, etc.) però rep només el 12 % dels plans de rescat bancari i d’infraestructures. | 2012: Catalunya aporta 8.500 M€ extra en impostos i rep 900 M€ del FLA (préstec amb interessos). |
201ると–2024 (post 1-O) | Malgrat la repressió política, Catalunya segueix sent la principal contribuïdora neta mentre l’Estat inverteix l’AVE a Galícia, Extremadura, Cantàbria… però no acaba el Corredor Mediterrani. | 2023: només el 9,6 % de la inversió ferroviària estatal es va executar al Corredor Mediterrani (Adif, 2024). |
2020–2025 (fons europeus NextGeneration) | Catalunya aporta el 19 % de les cotitzacions i impostos que permeten rebre els fons UE, però l’Estat reparteix només el 14-15 % d’aquests fons a Catalunya (per projectes presentats i aprovats). | Uns 3.500-4.000 M€ menys dels que correspondrien per població i PIB (2021-2024). |
