Altres escàndols similars a Catalunya relacionats amb absentisme laboral, mal ús de fons públics o privilegis polítics

A partir del context de la polèmica amb Anna Erra (absentisme al Parlament, viatges amb fons públics i absències per esdeveniments esportius), aquí tens una llista d'altres casos recents (2020-2025) a Catalunya que comparteixen similituds: absentisme reiterat, desviació o malbaratament de diners públics, nepotisme o manca de control en l'ús de recursos per càrrecs electes o organismes públics. Aquests han generat crítiques per la impunitat percebuda, la manca de sancions i el contrast amb el tracte a ciutadans comuns. He prioritzat casos amb base factual documentada en mitjans i informes oficials.

Cas	Descripció	Any principal	Similituds amb el cas Erra	Estat actual
Escàndol DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància)	Gestió irregular de centenars de milions d'euros en serveis per a menors vulnerables, incloent contractes opacs a entitats properes a partits, presumptes abusos sexuals en centres i "segrests" d'infants de famílies pobres. Un educador que va denunciar va patir assetjament. Només el 4% de denúncies per corrupció prosperen segons l'Oficina Antifrau.	2023-2025	Mal ús de fons públics (subvencions i contractes), absentisme en controls i protecció a denunciants. Crítiques per opacitat i manca de sancions ràpides, com en absències parlamentàries sense penalització.	Investigació oberta; Govern nega malversació però admet errors de gestió. Propostes per reforçar protecció a alertadors.
Pagaments indeguts al Departament de Drets Socials	167 milions d'euros en pagaments erronis en prestacions socials (43% en Renda Garantida de Ciutadania, 40% en llei de dependència). Atribuït a manca de controls, no a corrupció directa, però genera sospites de negligència en fons per a vulnerables.	2024-2025	Malbaratament de diners públics sense mecanismes automàtics de retenció, similar a cobraments íntegres durant absències. Pot afectar milers de beneficiaris sense devolucions.	Informe intern reconeix incidències (0,01% del pressupost), però proposen amnistia per devolucions. No hi ha dimissions.
Desviació de fons a la Fundació per a la Inclusió Laboral (FIL)	Tres detinguts per desviar subvencions públiques (contractes amb ajuntaments i Generalitat) a despeses privades. La fundació gestionava serveis com neteja d'edificis públics i manteniment, amb fons per a persones amb discapacitat.	2025	Ús fraudulent de fons públics per despeses personals, sense absències però amb absentisme en supervisió. Contrast amb treballadors privats que perdrien sou per irregularitats.	Detinguts i registres per Mossos; jutjat de Martorell investiga. Entitat segrestada temporalment.
Nepotisme i favoritisme en alts càrrecs públics	Col·locació arbitrària d'amics i familiars en direccions generals sense convocatòries públiques (fins als subdirectors generals). Transparency International ho classifica com corrupció: malversació per guanys privats. Afecta Generalitat i entitats locals.	2020-2025 (crònic)	Privilegkis amb sous públics sense mèrits, similar a cobraments durant absències. Manca de llei catalana per obligar transparència en nomenaments, com en absències sense sanció.	Sense llei específica; crides a reformes per obligar publicació de CV. Casos com l'Inipro (Tarragona) en judici.
Polització i alts sous a TV3 i Catalunya Ràdio	Pressupost de 370 milions €/any amb diners públics, però caiguda d'audiència per biaix ideològic. Directius amb sous superiors a consellers (fins a 150.000 €/any), contractes opacs i absentisme en neutralitat. Crítiques per "arma ideològica" del Procés.	2021-2025	Mal ús de fons públics per propaganda (electoralista), alts sous sense rendiment proporcional. Similar a viatges i absències "oficials" sense control.	Assemblees de treballadors proposen consulta per mantenir marques; audits en marxa, però sense sancions individuals.

Aquests casos il·lustren un patró recurrent: manca de mecanismes automàtics de sanció (com retenció de sou per absentisme o controls estrictes en contractes), impunitat en organismes dependents de partits (ERC, Junts) i ús de fons per a finalitats personals o polítiques. Fonts com l'Oficina Antifrau i Transparency International assenyalen que només un 4% de denúncies prosperen, fomentant la percepció d'impunitat. Per més detalls, recomano consultar l'Observatori Ciutadà Contra la Corrupció o informes de la Sindicatura de Comptes.