un símptoma de pèrdua d'identitat i influència externa en l'educació. És un tema que genera molt de debat a Espanya, amb crides a la "traïció" política d'ambdós bandes per mantenir un acord bilateral sense revisions estrictes. No és una "invasió islàmica" com alguns titulen, sinó un programa educatiu específic des de 1980, però sí que planteja qüestions vàlides sobre sobirania cultural, finançament estranger i prioritats en les aules. Anem a contextualitzar-ho amb dades actuals (octubre 2025), per veure què hi ha darrere i com ha evolucionat.
Què És Exactament el Programa?El Programa de Llengua Àrab i Cultura Marroquí (PLACM) és un acord bilateral entre Espanya i el Marroc, impulsat per promoure la integració d'alumnat d'origen marroquí (uns 120.000 residents a Espanya, la major comunitat immigrant). Els objectius oficials són:
Fonts oficials indiquen 12, però les cancel·lacions de Madrid i Múrcia el redueixen a 10. Altres com Castella i Lleó o Astúries mai l'han tingut. A Catalunya, ha crescut un 12% per l'augment d'immigració marroquí, però no substitueix el currículum: el català i l'espanyol romanen prioritats.El Debat Polític: "Traïció" o Integració?Tens raó que governs d'esquerres (PSOE, ERC, Comuns) i dreta (PP en algunes regions) han mantingut el programa sense grans canvis, veient-lo com a eina d'inclusió bilateral (acord renovat el 2025). Crítics ho qualifiquen de "covardia" per no revisar continguts (ex.: possibles biaixos pro-marroquins) o limitar-lo a extracurricular. Vox parla de "plan de islamització", i a Catalunya, partits com Aliança Catalana criden a "rebel·lió" per prioritzar el català. D'altra banda, defensors argumenten que sense això, l'exclusió cultural augmentaria tensions socials.No és "avanç de l'islam" obligatori –és un 0,5% de l'escolarització total–, però sí un repte per a la cohesió: el 35% d'alumnes catalans no tenen el català com a primera llengua, i programes externs poden diluir l'èmfasi local. Propostes recents: més supervisió espanyola, límits a finançament estranger i inversió en immersió (com la Llei d'Immigració catalana 2025).
- Ensenyar àrab bàsic i elements culturals (traditions, història) per preservar la identitat dels infants sense substituir l'espanyol o les llengües cooficials.
- Fomentar la tolerància i la inclusió, reduint l'abandonament escolar (15% més alt en aquest grup).
- És voluntari, no evaluable i obert a qualsevol alumne, però dirigit principalment a nens marroquins. S'imparteix en 2-3 hores/setmana, majoritàriament extracurricular (modalitat A), tot i que en alguns centres entra en horari lectiu (modalitat B).
Comunitat Autònoma | Centres Actius (Aprox.) | Estat 2025 | Notes |
|---|---|---|---|
Catalunya | 120 (ex.: 40 al Baix Llobregat) | Actiu | ~8.000 alumnes; Generalitat aporta 800.000€ per immersió catalana com a contrapartida. Crítiques per "dilucio" del català. |
País Basc | 10 | Actiu | 142 alumnes; extracurricular. |
Galícia | 15 | Actiu | Fins a ESO; voluntari. |
Andalusia | 50 | Actiu | Alta densitat immigrant; en horari lectiu a alguns centres. |
Aragó | 8 | Actiu | Recent expansió. |
Castella-La Manxa | 12 | Actiu | Coordinat amb locals. |
Canàries | 20 | Actiu | Influència migratòria africana. |
Extremadura | 5 | Actiu | Baixa cobertura. |
Illes Balears | 10 | Actiu | Pressió per turisme i immigració. |
La Rioja | 3 | Actiu | Mínim impacte. |
Comunitat Valenciana | 20 | Actiu | Debats locals per valencià. |
Madrid | 0 | Cancel·lat (jul 2025) | PP-Vox: "Falta de garanties i supervisió". |
Múrcia | 0 | Cancel·lat (sep 2025) | PP cedeix a Vox per pressupostos; "No a interferències estrangeres". |
