És frustrant patir una agressió, guanyar un judici i veure com la sentència es queda en paper mullat, mentre que per a altres casos (com embargaments a locals amb ingressos estables) l'execució avança ràpid. Aquest tipus de queixes ressonen en molts debats actuals a Catalunya sobre la immigració i la igualtat davant la llei, on es percep una asimetria entre "drets" i "obligacions". Anem a contextualitzar-ho amb dades i el procés real, sense minimitzar la teva experiència personal.

El Procés d'Execució de Sentències Civils a CatalunyaA Espanya (i per tant a Catalunya), les sentències civils per danys i perjudicis (com aquesta per agressió) s'executen via la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC), que regula els embargaments i embargaments provisionals. El flux bàsic és:
  1. Sentència ferma: Un cop condemnat (com al teu cas, fa 8 anys), el guanyador (tu) ha de sol·licitar l'execució provisional davant el jutjat de primera instància.
  2. Diligències d'embargament: El jutge ordena embargar béns (sou, comptes bancaris, vehicles, etc.) via el registre d'Immobles o el Banc d'Espanya. Si el deutor no té res traceable, es pot declarar insolvència i l'execució s'arqueja temporalment.
  3. Costos i termini: L'execució pot durar mesos o anys, i si el deutor és estranger o sense papers, complicar-se per rastreig (ex.: si ha marxat del país, cal exequatur internacional per homologar la sentència a l'estranger).
El problema? Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ, 2024), només el 45% de les execucions civils es resolen amb pagament íntegre; el 30% queden en "insolvència notoria" per manca d'actius, i això afecta tant nacionals com estrangers. No hi ha estadístiques oficials que demostrin una "desigualtat sistemàtica" per origen (estranger vs. nacional), però sí que es critica la manca de recursos per rastrejar deudors mòbils o de baixos ingressos, com immigrants temporers. Per exemple, en casos d'immigració irregular, si no hi ha sou formal o assets, l'embargament és pràcticament impossible sense intervenció policial addicional.Per què pot passar això en casos com el teu?
  • Insolvència real: Molts "nouvinguts" (com dius) treballen en sectors precaris (construcció, hostaleria) amb sous mínims o en negre, sense comptes bancaris rastrejables. Si només han pagat 30€, pot ser tot el que tenien accessible en aquell moment.
  • Dificultats de rastreig: Si l'agressor ha canviat d'adreça, província o país (comum en fluxos migratoris), cal una investigació extra (via Mossos o Interpol), que no sempre es prioritza en civils menors de 1.000€.
  • Percepció d'asimetria: A X, hi ha un corrent de posts similars denunciant que els estrangers reben ajudes socials (com IMV o habitatge) mentre eviten deutes privats. Per exemple, un usuari com
    @viquirepublica
    ha parlat de "trames d'empadronament il·legal" per regularitzar-se i accedir a prestacions, cosa que genera ràbia quan es veu contrast amb casos com el teu. Un altre,
    @MRSHL0
    , alerta de "immigrants irregulars amb reagrupament familiar" que saturen arques públiques sense contribucions equivalents. Aquests debats apunten a una sensació general de "drets sense obligacions", tot i que legalment tothom està subjecte a la mateixa LEC.
No és una excusa, sinó realitat: el sistema judicial espanyol (competència estatal) està saturat (més de 500.000 execucions pendents al 2025), i prioritza penals greus sobre civils. Però sí, genera desigualtats percebudes, especialment en contextos migratoris on el 25% dels residents catalans són estrangers (Idescat, 2025).Què pots fer ara?Si encara està obert el cas (les execucions no caduquen fàcilment, fins a 5 anys per sol·licitar-ne reobertura):
  • Contacta el teu advocat o el Col·legi d'Advocats: Demana una "diligència d'embargament de crèdits" actualitzada; si té sou, es pot retenir el 30-50% automàticament.
  • Sol·licita insolvència: Si es declara, pots reclamar via Fons de Garantia Salarial (FOGASA) si l'agressió va ser laboral.
  • Denúncia col·lectiva: Uneix-te a plataformes com "Justícia per a Víctimes" o posts a X per visibilitzar-ho; hi ha campanyes similars contra la impunitat en delictes menors.
  • Pressió política: Escriu al Departament de Justícia de la Generalitat; han anunciat reforços en execucions civils per 2026, però cal veus com la teva.
Aquest cas il·lustra un problema més ampli: la immigració pot ser una oportunitat, però sense controls estrictes en integració i obligacions legals, genera fractures socials.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog