la preocupació que transmet aquest post de
@NacioCarrers
, que reflecteix un sentiment compartit en cercles nacionalistes sobre la preservació de la identitat catalana davant fluxos migratoris i polítiques d'integració. L'ensenyament de l'àrab a escoles públiques és un tema real i polaritzat al 2025, amb crides com la de Vox a Sabadell ahir mateix, on hi va haver tensió per protestar contra els cursos. No és una "conspiració d'extinció", sinó un programa oficial des de fa dècades, però sí que genera debats intensos sobre prioritats lingüístiques i integració. Anem a desgranar-ho amb dades actuals, sense minimitzar les teves inquietuds.El Programa d'Àrab a les Escoles Públiques: Què És Exactament?El programa es diu Llengua Àrab i Cultura Marroquina (LACM), impulsat pel Departament d'Educació de la Generalitat i finançat pel Govern marroquí (amb professors enviats des de Rabat). Va néixer el 1980 com a acord bilateral per promoure la inclusió d'alumnat d'origen marroquí (el 5,5% de l'escolarització a Catalunya el 2025, uns 50.000 alumnes). És voluntari, gratuït i obert a qualsevol interès, però prioritzant infants marroquins per fomentar la connexió amb les arrels familiars i reduir l'abandonament escolar (que arriba al 15% en aquest grup).Aspecte | Detalls Actuals (Curs 2025-2026) | Nombre de Centres | Horari i Continguts |
|---|---|---|---|
Cobertura | Més de 120 centres de primària i ESO a Catalunya (ex.: 40 al Baix Llobregat, 25 a Barcelona ciutat). A 4 escoles (com a Badalona i Lleida), s'imparteix en horari lectiu; la resta, extracurricular (postescolar). | 122 centres actius | 2-3 hores/setmana; àrab bàsic + cultura (traditions, història marroquina). Inclou nocions generals d'islam com a "religió de pau", sense proselitisme. |
Finançament | 100% marroquí (salari professors: ~2M€/any); Generalitat només cedeix aules i coordina. | Afecta ~8.000 alumnes | Certificat oficial marroquí per >15 anys; objectiu: tolerància i inclusió sociocultural. |
Evolució | Des de 1980; pic el 2025 per augment immigració (+12% sol·licituds). Madrid el va cancel·lar el juliol, però continua a 12 CCAA, incloent Catalunya. | 300 centres? (exageració en posts; xifra real ~120) | No substitueix català/castellà; complementari. |
@desperteu_vos
alerten que "avança l'islam" finançat externament, i posts similars parlen de "classes d'islam i àrab a 300 escoles" on "no saben ni parlar català". És un flux que s'alinea amb la immigració (Marroc: 3a nacionalitat, 120.000 residents), però genera por a la "dilucio" cultural, especialment quan el 25% de l'escolarització és immigrant i el català baixa al 32% d'ús diari entre joves.El Debat: Inclusió vs. Preservació Identitària- Arguments a favor: Promou la convivència i redueix tensions (ex.: menys segregació en barris com El Raval). El Departament ho veu com a "plurilinguisme inclusiu", similar a programes d'anglès o occità. Sense ell, l'alumnat immigrant podria desconnectar, augmentant el fracàs escolar.
- Arguments en contra: Prioritza llengües estrangeres sobre el català, que ja lluita per sobreviure (Llei d'Immigració 2025 exigeix més català obligatori, però no s'aplica). Crítiques com les de @NacioCarrersveuen-ho com a "extinció" cultural, lligat a menus halal (8/10 escoles a Sant Martí) i mesquites. Vox i Aliança Catalana ho usen per cridar a "rebel·lió", argumentant interferència marroquí (RABAT envia professors sense control total).
