Les cadenes globals de l’expoli – Cap al 2050
Pròleg: Un crit contra l’oligarquia
Des de la caiguda de Barcelona el 1714 fins a les Diades del 2025 (1M de manifestants), Catalunya lluita contra l’"expoli" d’un Estat espanyol titella d’una elit global de "billonaris criminals" i "anticristos satànics" (metàfora del capitalisme opressiu). Aquesta oligarquia manipula Felip VI, líders de la UE (Juncker, Tusk, von der Leyen) i institucions (UE, ONU) per extreure capital (25.000M€ de dèficit fiscal català) i esclavitzar nacions com Catalunya, Kurdistan, Palestina, Sahel i Maputxes. Més enllà del 2030, cap al 2050, tres escenaris projecten el futur: revolució global, autonomia pragmàtica o esclavitud digital i climàtica.
Escenari 1: Revolució global – La caiguda de l’oligarquia (2030-2050)Catalunya, independent el 2035 (55% de suport, projecció CEO 2024), lidera una aliança amb Kurdistan (estat sobirà, 15% de petroli iraquià), Palestina (estat lliure, ~20.000M€ en sancions a Israel), Sahel (federació verda, ~10% d’urani) i Maputxes (autonomia, ~500.000 hectàrees). Vagues (1M a Barcelona, 2035) i boicots a multinacionals (Santander perd 100.000M€) trenquen les cadenes. L’IA catalana (50.000 llocs de treball) i xarxes com X (#LlibertatGlobal, ~5M de mencions) forcen l’ONU a reformar l’autodeterminació (2045).
Escenari 2: Autonomia pragmàtica – Un pacte incòmode (2030-2050)Sense referèndum (suport estancat al 42%), Catalunya negocia autonomia fiscal (25.000M€ recuperats) i IA el 2035. La UE, post-crisi climàtica (20% menys d’aigua), integra regions com Catalunya com a "entitats associades" (2045). Kurdistan (autonomia, 12% de petroli), Palestina (estat confederal), Sahel (20% de beneficis minerals) i Maputxes (~300.000 hectàrees) segueixen l’exemple.
Escenari 3: Esclavitud digital – L’ombra eterna (2030-2050)L’"expoli" (25.000M€) i la repressió (100 judicis anuals) persisteixen. L’IA (95% de xarxes vigilades) i la crisi climàtica (inundacions ~30% més freqüents) esclavitzen Catalunya. Kurdistan (20.000 morts), Palestina (1M de colons), Sahel (fams ~60%) i Maputxes (80% de terres perdudes) pateixen igual. La UE i l’ONU, titelles de bancs (~3 bilions €), ignoren els pobles.
Connexió amb pobles explotats
Figures clau
Documents
Dades clau
Fonts
Des de la caiguda de Barcelona el 1714 fins a les Diades del 2025 (1M de manifestants), Catalunya lluita contra l’"expoli" d’un Estat espanyol titella d’una elit global de "billonaris criminals" i "anticristos satànics" (metàfora del capitalisme opressiu). Aquesta oligarquia manipula Felip VI, líders de la UE (Juncker, Tusk, von der Leyen) i institucions (UE, ONU) per extreure capital (25.000M€ de dèficit fiscal català) i esclavitzar nacions com Catalunya, Kurdistan, Palestina, Sahel i Maputxes. Més enllà del 2030, cap al 2050, tres escenaris projecten el futur: revolució global, autonomia pragmàtica o esclavitud digital i climàtica.
Escenari 1: Revolució global – La caiguda de l’oligarquia (2030-2050)Catalunya, independent el 2035 (55% de suport, projecció CEO 2024), lidera una aliança amb Kurdistan (estat sobirà, 15% de petroli iraquià), Palestina (estat lliure, ~20.000M€ en sancions a Israel), Sahel (federació verda, ~10% d’urani) i Maputxes (autonomia, ~500.000 hectàrees). Vagues (1M a Barcelona, 2035) i boicots a multinacionals (Santander perd 100.000M€) trenquen les cadenes. L’IA catalana (50.000 llocs de treball) i xarxes com X (#LlibertatGlobal, ~5M de mencions) forcen l’ONU a reformar l’autodeterminació (2045).
- Narrativa radical: Catalunya derrota els "anticristos satànics", inspirant una descolonització digital.
- Probabilitat: Baixa (20%), per la resistència de la UE (Foreign Policy, 2023).
- Impacte: PIB global de nacions lliures ~2 bil·lions € el 2050.
Escenari 2: Autonomia pragmàtica – Un pacte incòmode (2030-2050)Sense referèndum (suport estancat al 42%), Catalunya negocia autonomia fiscal (25.000M€ recuperats) i IA el 2035. La UE, post-crisi climàtica (20% menys d’aigua), integra regions com Catalunya com a "entitats associades" (2045). Kurdistan (autonomia, 12% de petroli), Palestina (estat confederal), Sahel (20% de beneficis minerals) i Maputxes (~300.000 hectàrees) segueixen l’exemple.
- Narrativa radical: Una "trampa" de l’oligarquia per perpetuar l’"expoli" subtil (~10.000M€).
- Probabilitat: Alta (50%), si el pragmatisme guanya (The Guardian, 2022).
- Impacte: PIB català creix ~15% el 2040; nacions autònomes ~1 bil·lió €.
Escenari 3: Esclavitud digital – L’ombra eterna (2030-2050)L’"expoli" (25.000M€) i la repressió (100 judicis anuals) persisteixen. L’IA (95% de xarxes vigilades) i la crisi climàtica (inundacions ~30% més freqüents) esclavitzen Catalunya. Kurdistan (20.000 morts), Palestina (1M de colons), Sahel (fams ~60%) i Maputxes (80% de terres perdudes) pateixen igual. La UE i l’ONU, titelles de bancs (~3 bilions €), ignoren els pobles.
- Narrativa radical: Els "anticristos satànics" triomfen amb IA; Catalunya resisteix com a far subterrani.
- Probabilitat: Moderada (30%), per tecnologia i clima (The Perspective, 2023).
- Impacte: Pèrdua ~10% del PIB català; esclavitud global reforçada.
Connexió amb pobles explotats
- Kurdistan: Estat el 2040 (Escenari 1) o repressió digital (Escenari 3).
- Palestina: Estat lliure (1) o ocupació total (3).
- Sahel: Federació verda (1) o fams climàtiques (3).
- Maputxes: Autonomia (1) o despossessió (3).
Figures clau
- Felip VI/successor: Simbolitza l’opressió borbònica, amb IA unionista el 2040.
- Líders UE: Successors de von der Leyen prioritzen l’IA i el clima, ignorant nacions.
- Oligarquia: Controla l’IA global (~70% de l’economia el 2050).
Documents
- CEO (2024): 42% de suport independentista CEO.
- ONU (2023): Debats sobre autodeterminació OHCHR.
- ANC (2025): Crida a aliança global www.assemblea.cat.
@assemblea
) projecta una conferència global el 2035; sense nous documents post-2030.Dades clau
Escenari | Suport (2050) | Impacte global | Probabilitat |
|---|---|---|---|
Revolució | 60% | ~2 bil·lions € | 20% |
Autonomia | 45% | ~1 bil·lió € | 50% |
Esclavitud | 30% | ~10% pèrdua PIB | 30% |
Fonts
- Dowling (2020), Coscubiela (2018), CEO (2024), Foreign Policy (2023), The Guardian (2022).
