Evolució Històrica de la Immigració a Barcelona

L'immigració ha estat un factor clau en l'evolució demogràfica de Barcelona des de l'Edat Mitjana, impulsant el creixement poblacional en moments de crisi i prosperitat econòmica. Inicialment limitada a fluxos regionals europeus per repoblar després d'epidèmies, va evolucionar cap a migracions internes espanyoles durant la industrialització del segle XIX i XX, i finalment a una immigració estrangera diversa i massiva des dels anys 2000, que ha rejovenit la ciutat i diversificat la seva societat. A continuació, es presenta una visió cronològica, amb una taula resum per períodes principals.

Període	Causes principals	Orígens principals	Creixement poblacional estimat	Impactes destacats
Segles XIV-XV (post-Pesta Negra)	Crisi demogràfica per epidèmies, fams i guerres	Occitània (sud de França), regions catalanes internes	Repoblament parcial; pèrdua neta de ~10.000 hab. en un segle i mig	Renovació econòmica limitada; tensions socials per escassetat
Segles XV-XVIII (Edat Moderna)	Superació de crisi baixmedieval; demanda de mà d'obra en agricultura i artesania	Sud-oest de França (Occitània: Llenguadoc, Pirineus, massissos com Comenge i Agen)	De 224.000 hab. a Catalunya (1497) a 475.000 (1626); ~14% de matrimonis amb francesos a Barcelona (1481-1643)	Integració via matrimonis; creixement urbà; avalots antiestrangers (s. XVII)
Segle XIX (Industrialització)	Revolució Industrial, obres públiques i expansió urbana	Regions rurals catalanes i espanyoles (Andalusia, Múrcia)	De 34.000 hab. (inici s. XVIII) a 559.589 (1900); augment del 33,8% a Catalunya (1911-1930)	Alta densitat (850 hab./ha); conflictivitat laboral; urbanisme (Eixample)
1911-1985 (Onades del s. XX)	Industrialització i boom econòmic; postguerra	País Valencià, Aragó, Múrcia, Andalusia i Extremadura	Triplicació a Catalunya (de 2M a 6M hab.); saldo migratori net de ~1,4M (1951-1975)	Rejuveniment demogràfic; urbanització massiva; segregació a suburbis
1997-2024 (Immigració estrangera moderna)	Globalització, serveis i recuperació postcrisis	Amèrica Llatina (Equador, Colòmbia), Àsia (Pakistan, Xina), Europa (Itàlia, França), Àfrica (Marroc)	De 26.600 estrangers (4,9%) a 432.556 (25,4%); nascuts a l'estranger: 33,6% del total	Diversificació cultural; bretxa salarial; concentració en barris vulnerables

Edat Mitjana: Repoblament després de la Crisi (Segles XIV-XV)La segona meitat del segle XIV va ser marcada per una profunda crisi a Barcelona, amb la Pesta Negra del 1348 i epidèmies recurrents (1363-1497), fams i guerres que van causar una pèrdua demogràfica estimada en uns 10.000 habitants en un segle i mig, reduint la població a nivells baixos. L'immigració, principalment occitana del sud de França, va ajudar a repoblar, atraïda per oportunitats en una ciutat amb escassetat de mà d'obra, tot i que no va compensar del tot les pèrdues. Aquest flux va ser esporàdic i limitat, amb tensions socials per la competència econòmica.Edat Moderna: L'Immigració Francesa com a Motor de Recuperació (Segles XV-XVIII)Després de la crisi baixmedieval, l'immigració francesa —sobretot occitana— es va convertir en el principal factor de redreç demogràfic a l'àrea de Barcelona (1481-1643). Causada per epidèmies al sud de França i la demanda catalana de mà d'obra en agricultura i artesania, va omplir buits post-expulsió de moriscos i fi de l'esclavatge. Orígens principals: Pirineus (Comenge), Llenguadoc (Agen) i massissos (Càors), amb 15.532 matrimonis de marits francesos (14% del total a la diòcesi de Barcelona), en una fase ascendent fins al 1610 (22,7%) i descendent després per guerres i avalots antiestrangers (1623-1640). Va impulsar el creixement de Catalunya de 224.000 a 475.000 habitants, concentrant-se a Barcelona (71,5% dels casos) i zones com el Baix Llobregat. Socialment, va fomentar integració via associacions piadoses i matrimonis, però generà conflictes durant les guerres hispano-franceses.Al segle XVIII, post-Guerra de Successió, l'immigració es va centrar en fluxos rurals interns, amb un creixement lent de 30.000 a 130.000 habitants, preparant l'expansió industrial.Segle XIX: Immigració Interna i la Naixença de la Metròpoli IndustrialL'arribada de la Revolució Industrial va atraure mà d'obra rural de Catalunya i Espanya (Andalusia, Múrcia), impulsada per la indústria tèxtil, metal·lúrgica i obres com l'Exposició Universal de 1888. La població va passar de 160.000 (1857) a 559.589 habitants (1900), amb annexions de municipis limítrofs que van duplicar la superfície. Aquest influx va generar alta densitat i condicions precàries (esperança de vida de 19,7 anys pels pobres el 1867), però també innovacions urbanes com l'Eixample de Cerdà. Socialment, va néixer el proletariat i l'associacionisme laboral, amb vagues des del 1855.Segle XX: Les Grans Onades Internes Espanyoles (1911-1985)Dues onades principals van transformar Barcelona: la primera (1911-1930), atreta per la neutralitat en la Primera Guerra Mundial i el boom dels "anys felços", amb saldo migratori de mig milió a Catalunya (orígens: València, Aragó); i la segona (1951-1975), la més intensa, amb 1,4 milions d'immigrants nets per la represa industrial postguerra (orígens: Andalusia, Extremadura). La població catalana es va triplicar, amb Barcelona com a epicentre de la "macrocefàlia barcelonina". Entre 1931-1950, la immigració va ser feble per la Guerra Civil i postguerra. Des del 1975, la crisi va invertir el flux, passant a emigratori net. Impactes: rejoveniment (edat activa del 64% al 68%), urbanització (del 34% rural al 7% el 1981) i segregació a suburbis, amb integració cultural variable.Des del 1997: L'Explosió de la Immigració Estrangera (Fins al 2025)Des dels anys 90, Barcelona ha viscut una immigració estrangera exponencial, passant de 26.600 estrangers (4,9% del total) el 1997 a 432.556 (25,4%) el 2024, amb 33,6% de residents nascuts a l'estranger (572.969 persones). Aquest creixement, multiplicat per 16, respon a la globalització i serveis (turisme, comerç), amb dues onades: 2000-2010 (llatinoamericans com Equador) i 2015-2024 (diversa: asiàtics, europeus). Nacionalitats principals el 2024: Itàlia (50.052), Colòmbia (28.551), Pakistan i Xina. La població és jove (edat mitjana 38-39 anys), amb alta qualificació en europeus i llatinoamericans (fins al 72% universitaris), però masculinitzada en asiàtics i africans. Tendències: recuperació post-COVID (+10,4% interanual 2024); concentració en barris com Ciutat Vella (63,7% estrangers). Impactes: creixement de la ciutat a 1,73 milions (màxim en 40 anys el 2025), diversificació (180 nacionalitats), però bretxa salarial (estrangers guanyen 12.000€ menys anuals) i polarització territorial. El 2023, el 31,3% eren nascuts a l'estranger, reflectint una societat més heterogènia i jove.