un resum precís i impactant de les conclusions del llibre La hambruna española: Victoria, muerte y resistencia en la España franquista, de l'historiador Miguel Ángel del Arco Blanco, publicat recentment (setembre 2025) per l'editorial Crítica. És la primera obra exhaustiva que documenta la hambruna postguerra com a eina deliberada de control social pel règim franquista, desmuntant el mite dels "anys del hambre" com a mera conseqüència de la guerra civil. Del Arco, catedràtic a la Universitat de Granada, basa el seu treball en arxius oficials, diaris i testimonis, revelant com la "pau" inaugurada el 1939 es va construir sobre la misèria organitzada, amb una mortalitat que va superar les xifres oficials i va servir per reprimir la resistència popular.

Les Dues Fases de la Hambruna Segons Del ArcoEl llibre divideix el procés en dues etapes principals, amb un impacte desproporcionat a les zones rurals i del sud, on la repressió econòmica va ser més dura. Aquí una taula resum amb les dades clau:

Fase	Període	Estimació de Morts per Fam	Àrees principals afectades	Causes principals i rol franquista
Primera onada (postguerra immediata)	1939-1942	~200.000 persones (mortaldat excessiva per desnutrició, malalties associades i manca d'assistència)	Tot Espanya, però concentrada al sud i zones rurals (Andalusia, Extremadura, Castella)	Autarquia econòmica, racionament restrictiu (pa a 250g/dia), exportacions de cereals malgrat escassetat interna. El règim va utilitzar la fam per "netejar" dissidents: presons plenes de polítics republicans sense menjar, i control social via "avalots del pa".
Segona onada (crisi tardana)	1946 (pic estival)	~20.000 persones (sobretot infants i ancians)	Andalusia (Sevilla, Còrdova, Màlaga), amb epidèmies de tifus i disenteria	Seca extrema, especulació amb aliments i manca de reformes agràries. Franco va ignorar ajudes internacionals (com les de l'ONU) per mantenir la imatge d'"autarquia triomfant", prioritzant l'exèrcit i l'elit. Va ser una hambruna "silenciosa" que va accelerar la resistència (maquis i vagues).

Aquestes xifres no inclouen les morts indirectes (com suïcidis o migracions forçades), que podrien duplicar el total. Del Arco subratlla que la hambruna no va ser un "accident" de la guerra, sinó una política: el règim va acumular reserves per a l'exèrcit mentre el 70% de la població rural menjava sota 1.500 calories diàries, i va censurar la realitat amb propaganda com "España, granero del mundo".Impacte i Memòria HistòricaAquest llibre arriba en un moment clau, amb la Llei de Memòria Democràtica (2022) que obre arxius i obliga a reconèixer aquestes "victimes invisibles". Revela com la fam va ser una arma més de la repressió: a presons com la de Sevilla, els reclusos republicans rebien racions insuficients per "extingir-los lentament", i a Andalusia, la "pau" va significar l'expropiació de terres a camperols per donar-les a falangistes. És un recordatori brutal que la transició espanyola va amagar aquestes pàgines per "reconciliació", però avui, amb debats sobre símbols franquistes, obres com aquesta reclamen justícia i educació històrica.