la Immigració Occitana a Catalunya (Segles XV-XVIII)
L'immigració occitana —provenent principalment del sud de França, on es parlava occità, una llengua propera al català— va ser un fenomen clau en la història demogràfica i social de Catalunya durant l'Edat Moderna. Des de la segona meitat del segle XV fins a l'inici del XVIII, aquest flux migratori va ajudar a superar la crisi baixmedieval causada per epidèmies, guerres i fams, impulsant un "redreç" poblacional que va duplicar la població catalana (de 224.000 habitants el 1497 a 475.000 el 1626). Els immigrants, sovint anomenats "francesos", "gascons" o despectivament "gavatxos", van omplir buits de mà d'obra en sectors agrícoles, artesanals i comercials, tot i generar tensions socials i econòmiques. A continuació, es detallen les causes, orígens, períodes, integració i impactes, basats en estudis històrics com els de Jordi Nadal, Emili Giralt i recerques recents.Causes PrincipalsLa immigració va respondre a una conjuntura de "empenta" (del costat francès) i "atracció" (a Catalunya):
Nombres i Dades DemogràfiquesLa quantificació és complexa per manca de censos, però indicadors com registres matrimonials (llibres d'esposalles de la Catedral de Barcelona, 1481-1643) mostren 15.532 matrimonis amb nuvis francesos (14% del total, 110.800 casos), un mínim estimat de la presència immigrant. A Mataró, la població es va triplicar (segle XVI-1626); al Delta del Llobregat, occitans >40% al segle XVII; a Sant Boi, 44% el 1601. Al bisbat de Barcelona (1622), 182 matrimonis francesos vs. 160 locals. Contribuïren a un creixement del 111,6% a Catalunya fins 1626, amb 70% en sector primari (pagesos, pastors), 25% secundari (tèxtil, construcció) i 5% terciari.Integració SocialL'assimilació va ser ràpida gràcies a similituds lingüístiques (occità-català) i religioses (catòlics majoritaris, pocs hugonots). Després d'un any de residència i pagament de parroquiatge, guanyaven ciutadania i drets (enterraments, confraries). Matrimonis mixtos amb dones catalanes (poca immigració femenina) van catalanitzar noms (ex.: Montesquieu → Montesquiu; Gibert Rossejach → Gavert). Formaren associacions piadoses (Sants Sebastià i Roc) i van presidir cerimònies locals. Tanmateix, hi hagué xenofòbia: insults ("xarnegos"), discriminació laboral (prohibicions a Sabadell, 1609; taxes altes a Esparraguera), restriccions matrimonials (Vic, 1591) i persecucions de la Inquisició (389 encausats 1560-1600, 267 francesos per sospita d'heretgia). La Generalitat va intentar limitar l'entrada (1561), i avalots antiestrangers (1623-1640) van esclatar durant la Guerra dels Trenta Anys.Impactes
- Factors d'empenta: Pobresa, fams, epidèmies i guerres de religió a França (1561-1598), especialment al sud i Massís Central. Les massacres com la de Vassy (1562, amb milers de morts) i el desordre causat pels hugonots van forçar la fugida de joves catòlics (la majoria dels immigrants). També hi havia superpoblació rural i evitació del servei militar.
- Factors d'atracció: Despoblació catalana per la Pesta Negra (segle XIV, -25% de població), guerres civils (1462-1472) i crisis econòmiques, deixant milers de "masos rònecs" (abandons). La Sentència de Guadalupe (1486) va alliberar terres feudals, creant oportunitats per a nous colons. Catalunya oferia salaris millors en agricultura, tèxtil i comerç, amb una demanda urgent de mà d'obra post-expulsió de moriscos (1609) i declivi de l'esclavatge.
Període | Característiques principals | Orígens principals | Exemples de flux |
|---|---|---|---|
1481-1520 (Inici esporàdic) | Arribada gradual de pastors i jornalers joves solters; 1,4% de matrimonis amb francesos. | Gascons i pirinencs (ex.: Comenge, 18,2%). | Primers nuclis a Barcelona i Badalona; influència de pelegrinatges a Montserrat. |
1521-1565 (Ascendent) | Oscil·lacions per crisis; 6,8% de matrimonis. | Pirineus i Llenguadoc (Agen >10%). | Augment per fams franceses; primers oficis especialitzats (teixidors). |
1566-1610 (Pic de plenitud) | Onada massiva per guerres de religió; 22,7% de matrimonis (fins a 35,8% el 1573). | Equilibri: Pirineus (28,8%), massissos (27,5%), Garona (29,4%). | Famílies senceres; 30% de pacients hospitals de Barcelona eren francesos. |
1611-1643 (Descendent) | Declivi per guerres i avalots; 15,9% de matrimonis. | Més pirinencs; menys del Massís Central. | "Matrícula" de francesos a la costa (1637) per control; caiguda al 6% el 1642. |
- Demogràfic: Renovació biològica; sense ells, la represa hauria estat impossible. Edat mitjana baixa (joves solters) i famílies van rejovenir la població.
- Econòmic: Ompliren buits post-esclaus; innovacions en draperia, construcció (dinasties com Vaxieres a Vic) i cultius (pèsols, carxofes al Llobregat). Exportacions mediterrànies van créixer; exemples de riquesa com Guillem Parrella (Alvèrnia → Torelló, fortuna en dues generacions).
- Cultural i Social: Onomàstica (cognoms com Gascó, Parrella, sufix -ac: Albinyac); toponímia (carrers "Estrangers" a Centelles, "França" a Taradell); tradicions (ball del Gavatxot a Vilanova de Sau, carnaval d'esmolets). Negativament: bandolerisme, epidèmies i mites (gavatx com a rústic o heretge). Avui, deixalles en sobrenoms (Pescalluna a Torelló) i estudis genealògics.
