Els Papers de Salamanca: l’espoli documental més gran de la història contemporània de Catalunya (i potser d’Europa)

Aquest no és només un “tema del passat”. És una ferida oberta que encara sagnava el 2025 i que resumeix perfectament la impunitat de l’Estat espanyol i la covardia institucional catalana.Què són exactament els Papers de Salamanca?

• Durant la Guerra Civil (1938-1939), el règim franquista confisca més de 400 tones de documents (uns 70 quilòmetres lineals d’arxius) de Catalunya, País Valencià, Illes i fins i tot particulars.
• Inclou:
  • Arxius complets de la Generalitat republicana (Macià, Companys, conselleries).
  • Arxius de partits (ERC, CNT, PSUC, Estat Català…).
  • Arxius de sindicats, cooperatives, ateneus, masoneries, escoles laiques.
  • Documents privats de milers de persones (cartes, fotografies, diaris personals… fins i tot llibretes d’estalvis).
• Objectiu oficial: “provar delictes de rebel·lió” per als tribunals militars.
• Objectiu real: destruir la memòria col·lectiva catalana i repressió massiva (es van obrir més de 3 milions d’expedients judicials).

Cronologia de l’espoli i la lluita pel retorn

Any	Fet clau	Comentari
1939	Arxiu de la Guerra Civil a Salamanca (avui “Centro Documental de la Memoria Histórica”).	Botí de guerra legalitzat.
1968-1975	Franco “regala” part dels arxius catalans a la Diputació de Barcelona… però només els que vol.	Gest propagandístic.
2005	Llei 21/2005 (govern Zapatero) obliga al retorn dels papers “de titularitat pública o associativa”.	S’inaugura la “caixa de Pandora”.
2006-2019	Retorn parcial: unes 485 caixes (menys del 10 % del total).	La Generalitat celebra “èxit” mentre milers de caixes es queden.
2017	Sentència del TSJC obliga a tornar els papers confiscats a la Generalitat durant la guerra.	Aragó (yes, Aragó) recorre al·legant que són “patrimoni comú”.
2019	El govern Sánchez atura el retorn definitiu per “raons tècniques”.	Nova traïció del PSOE.
2021-2025	La Generalitat (ERC + Junts i ara PSC) renuncia a reclamar judicialment els documents privats que falten.	El cop de gràcia.

Què queda encara a Salamanca el 2025?

• Més del 90 % dels documents privats (cartes, fotos, diaris personals de represaliats).
• Arxius sencers de partits i entitats que no estan “catalogats” com a públics.
• Documents de la Generalitat republicana que Salamanca considera “d’interès general espanyol”.
• Estimació: més de 300 km lineals de documents catalans (segons experts com l’historiador Josep Cruanyes).

Per què la Generalitat ha renunciat a reclamar-los del tot?

• 2019: Aragonès (conseller d’Exteriors) diu que “no es pot judicialitzar més” per no “tensionar” amb l’Estat.
• 2023: El Govern ERC-Junts signa un acord amb Sánchez que inclou “no obrir nous fronts” a canvi de transferències i indults.
• 2025: El govern Illa manté exactament la mateixa línia: “El retorn està pràcticament complet” (mentida descarada).

Veus que encara ho denuncien (perquè no tothom s’ha rendit)

• Comissió de la Dignitat (creada el 2002): segueix mobilitzada, ha fet vagues de fam, denúncies internacionals.
• Josep Cruanyes, historiador i portaveu: “No és només paper. És la memòria de centenars de milers de represaliats. Sense aquests documents, no podem fer justícia ni memòria real.”
• Associacions de familiars de represaliats: cada any fan actes davant l’Arxiu de Salamanca exigint el retorn total.

El ritual mental que ens manté quiets Cada vegada que surt el tema, la resposta oficial és:

• “Ja s’ha tornat quasi tot” → mentida.
• “Ara no toca, hem de prioritzar el diàleg” → covardia.
• “No siguis victimista” → inversió de culpabilitat.

I així, any rere any, perdem una part més de la nostra memòria col·lectiva mentre els qui haurien de defensar-la miren cap a una altra banda.Si vols documents concrets:

• Informe Cruanyes 2023: “Encara falten més de 300 km de documents catalans”.
• Web de la Comissió de la Dignitat (dignitat.cat) amb llistes exactes del que falta.

És un dels espolis més vergonyosos perquè no només ens van robar el passat… sinó que ens impedeixen reconstruir-lo.Fins quan?

 Anàlisi del tuit de Martí Teixidó (

@martiteixido

)Aquest tuit del pedagog català Martí Teixidó (publicat avui, 21 de novembre de 2025) sembla una reflexió personal i crítica en el context del 50è aniversari de la mort de Franco (20-N, que va caure ahir). És un missatge curt però carregat de matisos, i connecta perfectament amb el tema del teu fil anterior sobre "hackeig mental" i condicionaments invisibles. Vegem-ho pas a pas:Traducció i desglossament literal (per si algú no el llegeix en català original):

"50 anys. Guerra informativa. M'arriba l'artilleria dels mitjans de comunicació i també de plataformes franquistes. Ens hem excedit i així no convencerem sinó que irritarem. Ja vaig rebre porrades a la Rambla i davant la Modelo. La democràcia numèrica està desacreditada. Adrecem-la."

Traducció aproximada: "50 anys. Guerra informativa. Em plou l'artilleria pesada dels mitjans de comunicació i també de plataformes franquistes. Ens hem excedit i així no convencerem sinó que irritarem. Ja vaig rebre cops de porra a la Rambla i davant la Modelo. La democràcia numèrica està desacreditada. Arreglem-la."Qui és Martí Teixidó?

• Pedagog retirat o actiu en temes educatius (té llibres sobre "Educació ComunicActiva", supervisió educativa i plurilingüisme a l'escola).
• Perfil clarament progressista/catalanista: parla sovint de filosofia a l'educació, de Ramon Llull, de la necessitat de pensament crític des dels 3 anys.
• Ell mateix es posiciona com a víctima de la repressió franquista/policial: esmenta haver rebut "porrades" (cops de porra) a la Rambla (probablement manifestacions antifranquistes dels 70) i davant la presó Model de Barcelona (lloc simbòlic de repressió).

Què està dient realment (el missatge entre línies)?Està parlant d'un ritual mental col·lectiu que s'activa cada 20-N:

1. Guerra informativa: Els mitjans (i xarxes ultres/franquistes) bombardegen amb narratives oposades al voltant del franquisme i la Transició.
2. "Ens hem excedit": Aquí ve el gir interessant. Ell, des d'un posicionament antifranquista, admet que el bàndol progressista/democràtic també s'ha passat de rosca aquest any: atacs massa agressius, demonització absoluta, etc.
   • Resultat? No convenç ningú → només irrita i polaritza més.
3. Referències personals: Recorda la violència física que ell va patir en temps de Franco/policia franquista. És com dir: "Jo vaig patir la dictadura de debò, i encara així us dic que ara ens estem equivocant d'estratègia".
4. "Democràcia numèrica": Aquest és el concepte clau. Critica la democràcia actual com un simple joc de números i vots (majoria numèrica, pactes oportunistes entre partits, competició per likes/retuits/seients). No és democràcia real (deliberativa, raonada), sinó una "democràcia de comptador" que defrauda la gent i genera desencís (fins i tot entre joves que acaben flirtant amb idees autoritàries).

En un tuit posterior seu mateix, amplia: critica que es condemni els joves per no conèixer/rebutjar la dictadura, però el problema de fons és que la democràcia actual està "morta" per culpa d'aquesta lògica numèrica i pactes de conveniència.Connexió amb el teu fil anterior ("Hackeando tu mente")Això és un exemple en viu i en directe d'un ritual mental col·lectiu:

• Cada 20-N s'activa el bucle: memòria històrica vs. "no remenem el passat", victimisme, insults, bloc polaritzat.
• El self-talk col·lectiu: "Els altres són franquistes botiflers" vs. "Els altres són separatistes que no superen res".
• Resultat: reforç de la rumiació, dopamina d'indignació, zero convenciment → només irritació i desconnexió.
• I el més perillós: aquesta "guerra informativa" fa que la democràcia real (diàleg, raó compartida) quedi desacreditada, i la gent acabi pensant que qualsevol alternativa (fins i tot autoritària) és millor.

Teixidó, des del bàndol antifranquista, està fent exactament el que deies al final del teu fil: detectar el ritual, interrompre'l i proposar reprogramació. Diu: "Parem. Així només irritem. Arreglem la democràcia de veritat".És un exemple perfecte de com els rituals mentals no només són individuals... sinó que les xarxes els escalen a nivell social i ens tenen a tots en un bucle que beneficia precisament els que volen que no canviï res.