Cercar en aquest blog

 Europa com a protectorat atlantista

L’atac de la Rússia de Putin a Ucraïna és el pitjor daltabaix entomat per l’OTAN des la Guerra Freda, sobretot tenint en compte que les dimensions de l’adversari impossibiliten l’Aliança a abocar-se al camp de batalla lluint els seus estendards. En els quatre mesos de guerra cap comandament atlantista ha gosat insinuar res equiparable als bombardejos de 1999 contra la Sèrbia de Milosevic. El pitjor neguit que travessa ara l’OTAN és haver de dissenyar estratègies i d’assenyalar logístiques evitant que el Kremlin la pugui acusar de donar cobertura directe a l’enemic de Kíiv. Des que ... mostra'n més
L’autonomia estratègica europea
La guerra a Ucraïna ha transformat Europa. Polònia, Estònia i Letònia han donat més ajuda per càpita a Ucraïna que els Estats Units. Alemanya ha deixat enrere l’últim tabú de la seva implicació militar a l’exterior amb l’enviament d’armament pesant per al govern de Kíiv. Suècia i Finlàndia han demanat entrar a l’OTAN, i Dinamarca ha decidit, de manera aclaparadora, acabar amb l’exempció que la mantenia al marge de la defensa europea. “Estem assistint a l’esfondrament de l’arquitectura de seguretat europea”, deia dijous el ministre d’Afers Estrangers finlandès, Pekka Haavisto, en la... mostra'n més
El repte d'actualitzar una OTAN ressuscitada
Mentre la guerra continua martiritzant Ucraïna i desestabilitzant –en gairebé tots els sentits– Europa i el món, Madrid serà escenari aquesta setmana d’una de les cimeres de l’OTAN més crucials de les últimes dècades. El mateix secretari general de l’Aliança, el noruec Jens Stoltenberg, la definia fa uns dies com a “històrica”. Probablement no exagera. L’organisme, que ha ressuscitat després que Vladímir Putin ordenés envair els seus veïns ucraïnesos ara fa quatre mesos i fes despertar l’oblidat fantasma d’una gran guerra al Vell Continent, té la delicada missió de redefinir la se... mostra'n més
Torna la guerra convencional: quines armes estan de moda?
La invasió russa d’Ucraïna ha posat punt final a la idea, instaurada des del final de la Guerra Freda, que els conflictes armats serien de baixa intensitat. I aquesta idea tindrà repercussions directes en el tipus d’armament pel qual apostaran els exèrcits de cara a possibles conflictes del futur. La guerra orquestrada per Vladímir Putin representa un retorn a les guerres més habituals, en les quals dos o més estats s’enfrontaven en grans fronts –l’operació inicial d’invasió russa cobria un front de més de mil quilòmetres, ara més reduït– i amb grans quantitats d'armament pesant: ... mostra'n més
El món es rearma
El món va arribar a un pic històric en despesa militar el 2021. Els 2 bilions d’euros que els estats es van gastar en polítiques de defensa era la xifra més alta des que el SIPRI en fa registre, el 1988. Ara, la guerra d’Ucraïna ha disparat encara més la inversió armamentística i de defensa i ha consolidat una tendència iniciada en els últims anys. Com a resposta a la invasió russa, els països de l'OTAN han decidit incrementar la seva despesa en defensa fins a almenys el 2% del seu PIB, un compromís que ja havien adquirit el 2014 però que la majoria no havia posat en pràctica. mostra'n més
EL NACIONAL1 hour ago
“Hagamos ruido” , la campaña de Cáritas para rechazar la trata de personas en Venezuela
La organización Cáritas, en Barinas, adscrita a la Iglesia Católica, junto a la Red Clamor, invitaron a formar parte de la campaña “Hagamos ruido”, para frenar la trata de personas en Venezuela. Los ciudadanos que deciden movilizarse al exterior, son los más vulnerables ante esta problemática. Gabriela Mayer, coordinadora de Cáritas en Barinas, denunció que […] La entrada “Hagamos ruido” , la campaña de Cáritas para rechazar la trata de personas en Venezuela se publicó primero en EL NACIONAL. mostra'n més
Portada // marca2 hours ago
El Valencia destrona al Barça y el Madrid cabalga a lomos del 'muro' Guille
Atlético-Valencia y Real Madrid-Villarreal, semifinales de LaLiga Promises. Leer mostra'n més